Entrem en Emergència Fase 1 per sequera a Bellaterra
El dimarts 6 de febrer del 2024 l'Ajuntament de Cerdanyola va convocar a diversos representants polítics del municipi, entre ells, regidors, membres del consistori i polítics de l'oposició, per dur a terme un comitè de sequera ampliat.
A l'acte hi va ser convidat també el President de l'EMD de Bellaterra, Josep Mª Riba, així com el Sr. Xavier Gabarrell, vicerector Campus i Sostenibilitat de la UAB.
També van assistir a la reunió Aigües de Barcelona (AGBAR), l'empresa encarregada del subministrament d'aigua a Cerdanyola del Vallès, i CASSA – Aigües de Sabadell, encarregada del subministrament hídric de Bellaterra. En paral·lel, es va comptar amb la participació de diversos membres de l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona).
Durant la sessió es va alertar que les conques internes estan al 15% de la seva capacitat, xifra que marca un nou mínim històric. També es va indicar que actualment més del 50% de l'aigua de l'Àrea Metropolitana de Barcelona no prové dels embassaments, sinó que és aigua dessalada o regenerada. Abans el 97% d'aigua que arribava a l'àrea, provenia dels rius.
La situació és crítica, i per això ha calgut declarar l'emergència per sequera FASE 1 a 239 municipis de 16 comarques, amb dures restriccions.
La limitació de consum d'aigua per tot el municipi de Cerdanyola, Bellaterra inclosa, és de 200 litres al dia per habitant. Es tracta d'una mesura orientada a limitar els grans consumidors domèstics, que traspassen aquesta xifra.
Ara mateix, des de l’empresa AGBAR, preparen la xarxa per reduir la pressió en horari nocturn. Així i tot, si s’arriba a la FASE 2 d’emergència, la reducció de pressió podria ser en horari diürn. I, en cas d'arribar a l’emergència FASE 3, es podria reduir la pressió a mínims.
El cas de Bellaterra: una població força conscienciada
Durant la reunió també es va parlar del cas concret de Bellaterra. L’ús domèstic de l’aigua en aquest territori és molt diferent del que hi ha al nucli urbà de Cerdanyola. El representant de CASSA va recordar que l'any 2023 el volum de consum d'aigua registrat a Bellaterra va baixar un 18% respecte al 2022.
El 95% dels contractes de Bellaterra són domèstics. Per això, "el fet que s'hagi vist aquesta reducció és un indicador de consciència d’estalvi". La baixada més gran va ser del maig al setembre, període en el qual precisament acostumen a tenir lloc els consums més grans d’aigua.
Les mesures de reducció de la pressió no s'activaran a Bellaterra fins que no s'entri en Emergència Fase 3.
Invertir només en plantes dessaladores?
Una de les línies de debat més interessants de la reunió del comitè de sequera va ser el debat sobre l'autosuficiència d’aigua.
Mentre que alguns dels participants defensaven que en un futur marcat per la sequera, la solució està en l'aigua del mar i les dessaladores, altres recordaven que el principal problema no és només la falta de pluja, sinó la nostra incapacitat per extreure'n tot el potencial.
"Plou, però nosaltres ens abastim de la mínima pluja que captem. És a dir, no s'han destinat diners al sistema de captació d'aigua de pluja, només a les dessaladores" va recordar Xavier Gabarrell, vicerector Campus i Sostenibilitat de la UAB.
El President de l'EMD de Bellaterra, el Josep Mª Riba, va recordar que en el seu moment es va plantejar que s'inclogués en les ordenances municipals la recollida de l'aigua de la pluja. Una solució potencial que permetria alleujar part del problema.
